28 de maig 2017

Vull pensar que bategues...

vull pensar que bategues al rerafons
d'un decenni del desencant.
no les hem escollit les coses,
si de cas una sola i perquè sí:
d'alguna manera continuem adolescents.
però ja no ho donaríem tot,
ens sembla,
o almenys ja no ho donaríem tot per res.
l'edat dels primers luxes
va descobrint un pòsit de temor
al vi indefugible del risc,
i en prenem amb aquella altra desmesura
de qui recorda una mala borratxera.
ni tampoc acabem d'assolir allò que diem
de moderns romàntics,
per viure tan lúcidament com ho diem.
vull pensar que bategues més que mai
allà al rerafons.

TANTS DE DIES SENSE GUST DE CIRERA
Premi Literari del Perelló 1987

01 de maig 2017

Criptograma

No domes ja el silenci,
no domes la fera del silenci
amb nítids ressòs,
ans els ressòs ara l'acreixen fatals i foscos.
No anuncies la fi de l'espera
ni proclames imminents magnituds de goig,
i l'espera és temps coagulat, terrible coàgul.
Esgarrifosament serpenteja per tots els àmbits
el buit més desolador, i verinós i insuportable.
No crides l'accelerada saba del desig, no la crides
i trist el desig es somou
i res no és dolç.
No estableixes més el vellut preciós
contra l'àcid que assetja els dies,
no invoques sobiranies de pètal i de vi.
No prevals amb l'enlluernament d'un espill,
i no esbosses l'aire d'antics deliris.
No incites els cavalls del somni.
No omples l'encís de la lluna
i no disposes la marea solemne
de totes les carícies.
Desconeixes l'anhel que et reconeix,
i la dolça febre que et delira no la saps.
No defineixes l'ordre ni el desordre
que confegeix subtils maniobres
perpetradores del domini esplendorós.
No mous el món.
No manes ja l'alfabet dels sortilegis,
no disperses les càbales de la claror
amb la claror mateixa.
No sembres el pa que para la taula.
No brodes els llençols tendríssims.
I les flors que més volies
ja no se t'assemblen en la mirada.

AQUELL TEMPS SAFIR
Premi Festes Pompeu Fabra 1987

19 de febrer 2017

Han deixat florir els ametllers...

han deixat florir els ametllers
com els pits d'una jove,
i aviat tornarà una olor de sal i algues
enfilant-se cap als dies
i una part de la vida.
som a temps de declarar el temps
dels més fascinants delers
i embogir sincerament.

TANTS DE DIES SENSE GUST DE CIRERA
Premi Literari del Perelló 1987

En la mida del somni ja no cap...

En la mida del somni ja no cap
la desmesura en què et dibuixo nua,
el desfici profund que m'ha vençut:
i llisco pel dibuix i et precipito
al desori dels cossos commoguts.
Trobo en els dies un gust d'herbabona
(i en les nits una bella olor de pell).
L'àmbit extrem del desesper s'eixampla:
les noves càbales del goig i encara
les persistents recances com si flors:
No hi ha espai dins del somni per donar-te-les.

AQUELL TEMPS SAFIR
Premi Festes Pompeu Fabra 1987

09 de febrer 2017

A poc a poc vaig fent-me a estar sol...

A poc a poc vaig fent-me a estar sol,
a aprendre que els meus buits són imperfectes,
com també ho són les plenituds efímeres
amb què de tant en tant ens estafem.
Fa temps que no ens veiem, i encara et miro.
Així segueixes fent-te lluna en mi,
com jo potser vaig dibuixant-te traces
als plecs més íntims de les teues nits.

25 de gener 2017

De gris a blau, travessem imbatibles...

De gris a blau, travessem imbatibles,
ferms en la fe de que el gris passarà.
I mentrestant, els somnis són vaixells
que surten del vell port de cada dia,
a vegades sense rumb i només
per tindre la certesa de la mar,
que és com dir la certesa d'existir.

20 de gener 2017

Els buits se'ns posen dins i ens van omplint...

Els buits se’ns posen dins i ens van omplint.
Un rogle sense nom s’estén, devasta.
Ha de semblar, per un moment, que acaben
moltes i massa coses i per sempre.
Però només s’ha fet tard una mica.
Hi esclataran, encara, les llavors
d’un altre viure, si així ho volem.

18 de gener 2017

Va ser l'amor ben bé una altra cosa...

Va ser l’amor ben bé una altra cosa,
una fruita efímera i poc més.
I no aquella mirada serena
que il·lumina la vida i la sustenta.
I no aquell somriure dels incendis
capaç d’ordir la força que ens empeny.
I no aquell camí per fer-lo junts,
i més camins per trobar i per trobar-se.

18 de novembre 2016

microConte: Per tot hi ha un dol...

"Per tot hi ha un dol, ineludible i necessari per refer-se de les pèrdues i els estralls", va dir el mestre. L'aprenent va preguntar: "I quin és el dol per allò que perds no havent-ho tingut ni havent-se trencat?"