28 de maig 2017

Vull pensar que bategues...

vull pensar que bategues al rerafons
d'un decenni del desencant.
no les hem escollit les coses,
si de cas una sola i perquè sí:
d'alguna manera continuem adolescents.
però ja no ho donaríem tot,
ens sembla,
o almenys ja no ho donaríem tot per res.
l'edat dels primers luxes
va descobrint un pòsit de temor
al vi indefugible del risc,
i en prenem amb aquella altra desmesura
de qui recorda una mala borratxera.
ni tampoc acabem d'assolir allò que diem
de moderns romàntics,
per viure tan lúcidament com ho diem.
vull pensar que bategues més que mai
allà al rerafons.

TANTS DE DIES SENSE GUST DE CIRERA
Premi Literari del Perelló 1987

1 comentari:

  1. Si, és talment el desencant continu mai volgut acceptar. Aquell mon, aquella vida imaginada a la infància, desencantada a la adolescència .
    cos i ànima s hem quedaren al pas de la frontera adulta. forta més que mai amb romanticisme i saber ser, viure, estar, continu donant com no per res .
    es neix , es sent, s´en és , feliç , seguint la realitat o fantasia que t enpenti com a motor de vida.
    Seguiria, molt i mol més...
    segur, altre momentet,

    encantada:
    SolSolet

    ResponElimina